En aquesta primera edició, s’ha comptat amb la presència de Montserrat Santigosa, professora i coordinadora del Postgrau en Acompanyament i Orientació Familiar. Sota el títol de “Renovar-se per acompanyar. Ajudes o limites?”, Santigosa va desenvolupar alguns dels molts factors que poden ajudar o limitar, no sols les persones que acompanyem sinó també a nosaltres mateixos. 

“Acompanyar —va afirmar la professora del postgrau— no és només una qüestió de voluntat o de bon cor, sinó que és important establir una relació amb l’altra persona. D’aquí, l’ideal és que neixi un tipus de vincle, per al qual són necessàries una sèrie d’aptituds i actituds. Això és el que suposa aquest procés de renovació”, va explicar Santigosa. 

En la seva exposició, la professora va parlar de l’acompanyament familiar com d’una tasca àmplia i extensa que es pot afrontar de diverses maneres i des de diversos àmbits. En qualsevol lloc de trobada familiar, ja sigui a l’escola, un club familiar o una parròquia, es pot dur a terme aquesta important tasca. 

Durant la sessió, Montserrat Santigosa va tractar la rellevància de les creences en aquesta tasca d’acompanyament i com poden exercir un paper limitador: “El seu poder —va exposar— resideix en la capacitat que tenen per condicionar, tant positivament com negativament. És un poder que pot governar la nostra vida”. Santigosa va dividir aquestes creences en limitadores, potenciadores i impulsadores. “Quan ens limiten —va dir— hem d’aprendre a identificar-les, reconèixer-les mitjançant una anàlisi, canviar-les cap a una perspectiva potenciadora i consolidar-les”. 

UIC Barcelona va impulsar fa vint anys l’Institut d’Estudis Superiors de la Família, el primer institut a Espanya, de rang universitari, que té com a objecte principal de la seva activitat les polítiques familiars. 

Durant tot el curs acadèmic està previst que s’organitzin nous seminari web o “píndoles per acompanyar”.